La guerra civil a Catalunya en el període 1937-1939

La historiografia sobre la guerra civil a Catalunya ha prioritzat l’explicació sobre l’esclat de la guerra i fins als fets de maig, moment a partir del qual salta a la batalla de l’Ebre (juliol-novembre 1938) i enfila l’ofensiva final contra Catalunya. Deixa de banda, així, l’explicació política sobre el període més llarg de la guerra, de 1937 a 1939, que és també el període en què la dimensió militar de la guerra impactà de ple Catalunya.

Portada Lito3_Portada Domingo-2.qxdAmb aquest punt de partida, José Luis Martín Ramos ha redactat Territori capital. La guerra civil a Catalunya, 1937-1939, publicat per L’Avenç, en què ofereix un complet relat sobre la vida política a Catalunya de 1937-1939, inserida en el context militar de la guerra i amb estreta atenció a la seva vessant social, tant pel procés de transformació social que s’estava vivint com per les conseqüències de tot plegat en la població civil.

Des d’aquesta perspectiva Martín Ramos analitza la

recomposició de la correlació de forces socials i polítiques [després de maig de 1937], l’establiment de les noves línies d’hegemonia i, finalment, la resolució del debat sobre la revolució, de la confrontació dels diversos projectes polítics que, tot i no ser antagònics, van competir durament entre ells.

Així, convertit el POUM en boc expiatori i derrotats políticament els anarquistes, es van confrontar la proposta “reformista” d’ERC amb la “revolució popular” del PSUC (amb grans camps de discussió com el col·lectivisme i la propietat i ús de la terra) sense que hi hagués en aquest camp cap guanyador clar. Al mateix temps, l’arribada del front de guerra a Catalunya potencià una nova divisió sobre si calia enfrontar-se fins al darrer alè a l’atac franquista o bé intentar buscar una mediació internacional per posar fi a la guerra, predominant la primera opció. I la retirada del govern de la República cap a Catalunya provocà creixents conflictes de competències, mentre els proveïments es deterioraven progressivament erosionant la capacitat de combat. Tot plegat és analitzat amb detall per l’autor en un llibre que arriba a les 500 pàgines, la consulta del qual ve facilitada per un útil índex de noms.

De tota manera, i com assenyala l’autor, aquestes divisions polítiques, que s’arrossegaren anys a venir en discussions interminables, no foren el factor fonamental de la derrota de la República:

Aquest factor cal buscar-lo en el comportament, des del primer moment, dels governs de França i la Gran Bretanya, que van deixar a la seva sort la democràcia espanyola; i en l’actitud contrària dels governs d’Itàlia i Alemanya, que van donar suport material i polític als colpistes fins aconseguir, primer, tranformar un cop semifracassat en una guerra civil i lligar-se, després, de tal manera a l’èxit dels seus patrocinats, que no podien sinó contemplar la victòria

I en aquest sentit, potser caldria recordar l’enorme capacitat de combat que les tropes alemanyes demostraren a l’inici de la Segona Guerra Mundial per entendre l’escassa capacitat de la República per fer front a unes tropes de Franco que comptaven amb el suport de la Legió Còndor i de tropes italianes. Ara bé, ens adverteix l’autor,

la divisió del camp republicà sí que fou determinant per a l’organització de la dictadura franquista, per a la seva prolongada hegemonia, que gaudí en els primers decennis d’un suport social molt més ampli del que es vol reconèixer, de manera particular al camp i, gairebé no cal dir-ho, en bona part de les classes mitjanes urbanes.

El llibre: José Luis Martín Ramos, Territori capital. La guerra civil a Catalunya, 1937-1939, Barcelona, L’Avenç, 2015

reraguarda_en_guerraAquest llibre és la continuació de: José Luis Martín Ramos, La rereguarda en guerra Catalunya, 1936-1937, Barcelona, L’Avenç, 2012

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s