TIC, educació i mercat de treball

Reflexions signades per Maria Gutiérrez-Domènech sobre TIC, educació i mercat de treball a l’Informe Mensual de La Caixa, febrer 2016: com evitar que la mà d’obra quedi obsoleta davant el xoc tecnològic? El paper del sistema educatiu.

L’autora parteix de l’afirmació que després d’un xoc tecnològic una part de la mà d’obra queda obsoleta. L’endarreriment de la formació dels treballadors en relació a la tecnologia provoca atur i un diferencial salarial important, i es planteja com el sistema educatiu s’ha d’adaptar per evitar que aquest endarreriment sigui important. Les idees principals del seu text serien les següents:

La introducció de les TIC a l’ensenyament no necessàriament millora l’ensenyament:

no hi ha evidència que, ara com ara, la major disponibilitat informàtica afegeixi va­­lor addicional a l’ensenyament. Així, segons l’in­­­­forme Students, Computers and Learning. Making the Connection de l’OCDE, els estudiants que usen ordinadors amb molta freqüència a l’es­­co­­la tendeixen a sortir-se’n significativament pitjor en la ma­­jo­­ria d’aprenentatges, fins i tot quan es tenen en compte les diferències socials (vegeu el primer gràfic). Així mateix, no es troba cap millora apreciable en la lectura, en les matemàtiques o en els coneixements de ciència als països que han invertit intensament en la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) en el seu sistema educatiu.

Que les TIC no millorin necessàriament l’ensenyament pot deure’s a la complexitat del procés educatiu i la manca de desenvolupament de les pedagogies adequades.

Una interpretació d’aquesta inapreciable contribució de les TIC als resultats acadèmics és que la comprensió de molts conceptes requereix intenses interaccions entre professor i alumne i que la tecnologia pot distreure d’aquest valuós contacte humà. Una altra explicació molt plausible és que encara no hem desenvolupat el tipus de pedagogies que treguin profit de la tecnologia.

Per reduir la distància entre tecnologia disponible i formació cal identificar les necessitats del mercat de treball:

els atributs que es valoraran més al mercat de treball (…) seran els menys reemplaçables per la tecnologia, és a dir, els exclusius de l’ésser humà, com la creativitat, la motivació, la innovació, la cooperació, la intuïció, la capacitat per comunicar i emprendre, la persuasió i l’originalitat.

Per permetre que aquestes capacitats es desenvolupin caldrien

metodologies que estimulen la cooperació, la iniciativa, la responsabilitat i l’aprenentatge a partir de la curiositat des de l’etapa preescolar, com, per exemple, el sistema Montessori o el Waldor

L’autora també opina que la col·laboració entre els centres d’ensenyament i les empreses serà fonamental, i que un mecanisme important d’aquesta col·laboració serà la FP dual:

Una major cooperació entre les empreses i les escoles també és més viable si es compta amb un sistema de formació professional dual consolidat, com a Alemanya, Àustria i Dinamarca. En aquests països, l’empresa s’involucra en el projecte formatiu perquè s’adapti a les seves necessitats. A més a més, com els programes acostumen a durar més de dos anys, l’empresa acaba recuperant el cost de la inversió a mesura que l’alumne va exercint de forma progressiva tasques més productives.

Podeu llegir tot l’informe aquí.

 

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc, Educació i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s