La lectura (i les TAC) en un centre educatiu de secundària

El Pla Nacional de Lectura que la Generalitat de Catalunya impulsa per als centres educatius té tres grans eixos:

  • Saber llegir, que implica “el desenvolupament de la capacitat de llegir, de comprendre i d’interpretar textos”.
  • Llegir per aprendre, que implica que els alumnes “han de tenir la capacitat d’usar la lectura com a eina d’accés a la informació, la descoberta i l’ampliació de coneixements”
  • Gust per llegir, que s’hauria d’aquirir “desenvolupant l’hàbit lector i fomentant la lectura sistemàtica en qualsevol suport, aprenent a reflexionar sobre el que s’ha llegit, sabent-ho explicar mitjançant evidències orals o escrites i sabent-ho compartir amb els altres”

Les notes següents volen explicar alguns aspectes d’aquests tres eixos i mostrar exemples de 1r d’ESO estretament vinculats a les TAC que van ser desenvolupats al llarg d’un curset ILEC. En cap cas no es tracta d’un resum del curs, sinó només d’un conjunt de notes, impressions personals i exemples.

collage_lecturaA) SABER LLEGIR, implica “el desenvolupament de la capacitat de llegir, de comprendre i d’interpretar textos”

Per aconseguir-ho cal desenvolupar un conjunt d’estratègies, que classifiquem segons es realitzin “abans”, “durant” o “després” de llegir.

  • Estratègies d’abans de llegir
    1. Activació dels coneixements previs lingüístics (tipus de text, trets propis de la llengua escrita, coneixement sobre el lèxic i la semàntica, coneixements morfosintàctics)
    2. Activació dels coneixements previs sobre el tema i el coneixement del món
    3. Predicció – anticipació del contingut / creació d’expectatives [Fer prediccions sobre el contingut d’un text sobre el canvi climàtic per vincular després aquest contingut amb els coneixements previs dels alumnes]
    4. Establiment d’un propòsit de la lectura
  • Estratègies de durant la lectura
    • Formulació – comprovació – verificació / refutació d’hipòtesis [Comentari de climogrames; característiques dels climes]
    • Recapitulació periòdica i síntesis de la informació llegida (què s’ha explicat en un apartat, fragment o paràgraf? Quina relació té amb altres fragments? Puc reconstruir el fil dels arguments?)
    • Autoregulació de la comprensió: detectar mancances de comprensió del text (de baix nivell, com paraules que no s’entenen, o d’alt nivell, com la incapacitat de concebre una idea global del text o no es poden relacionar les idees d’un text amb les idees que ja té el lector o amb idees d’altres textos), visualitzar [Visualitzar paisatges]
    • Deducció d’inferències: capacitat d’inferir una informació no explícita en el text
    • Formulació de preguntes (literals, interpretatives o profundes)
  • Estratègies de després de la lectura

B) LLEGIR PER APRENDRE, que implica que els alumnes “han de tenir la capacitat d’usar la lectura com a eina d’accés a la informació, la descoberta i l’ampliació de coneixements”

Quan parlem de llegir per aprendre, ens referim a l’ús de la lectura per a l’aprenentatge. Els alumnes han de tenir la capacitat d’utilitzar la lectura com a eina per a l’accés a la informació, la descoberta i l’ampliació de coneixements [Informe “Els riscos naturals a Catalunya”]

C) GUST PER LA LECTURA, que s’hauria d’adquirir “desenvolupant l’hàbit lector i fomentant la lectura sistemàtica en qualsevol suport, aprenent a reflexionar sobre el que s’ha llegit, sabent-ho explicar mitjançant evidències orals o escrites i sabent-ho compartir amb els altres”

“La connexió amb l’experiència vital i el gaudi dels textos han passat a considerar-se un element clau per a l’accés a la lectura i la consecució d’hàbits permanents. Des de fa dècades l’escola ha fet un gran esforç per acostar-se als interessos dels alumnes de medis socials i d’hàbits culturals molt diversos per tal d’impulsar-los cap a la lectura personal. Aquest apartat del pla de lectura tracta justament de com aconseguir aquesta connexió vital entre la lectura i els nois i les noies” [Textos elaborats pels propis alumnes i avaluació de la lectura en veu alta]

D) FINALMENT, hi ha un exemple del que s’entén per perspectiva de l’alumne o preparació de l’activitat especificant amb claredat què fa en cada moment l’alumne i què fa el docent [La ciutadania romana i les diferències socials].

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc, Educació i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s