Txernòbil segons Svetlana Aleksiévitx

No vaig veure’n l’explosió. Només flames. Tot semblava il·luminat… El cel sencer… Les flames altes. Queia sutge. Una calor espantosa. I ell, que no tornava. El sutge provenia del quitrà que cremava. El sostre de la central estava recobert de quitrà. Més tard, m’explicà que la gent hi caminava pel damunt i que era tou com si fos resina. Sufocaven les flames, i ell reptava. Pujava cap a dalt de tot. Amb cops de peu apartaven fragments de grafit ardent… Hi havien acudit tal com anaven vestits, en mànigues de camisa, sense l’equipament protector de lona.

coberta_txernobilNingú no els va avisar. Els van cridar com si fos per anar a un incendi normal…
Les quatre de la matinada… Les cinc… Les sis… A les sis havíem quedat per anar a veure els seus pares. Per plantar patates. Des de la ciutat de Prípiat fins al poble de Sperigie, on vivia la seva família, hi ha una distància de quaranta quilòmetres. Hi anàvem a sembrar, a llaurar. Era el que més li agradava fer… La seva mare recordava sovint que ni ella ni el pare no volien deixar-lo marxar a la ciutat; fins i tot li van fer construir una casa nova. Però va haver d’anar a fer el servei militar. El féu a Moscou, en el cos de bombers, i en tornar ja només volia ser bomber. No volia sentir parlar de cap altra cosa. (Calla.)
De vegades em sembla sentir la seva veu… Com quan era viu… Ni tan sols les fotografies no tenen un efecte tan fort sobre mi com la seva veu. Però ell no em crida mai… Ni tan sols en somnis… Sóc jo qui el crida…
Les set… A les set em van informar que ell era a l’hospital (…)

Hi havia dispositius especials per posar-li les injeccions, introduir-li els catèters… I tot es tancava amb unes cintes adhesives i altres sistemes senzills que vaig aprendre a manipular… Jo obria d’amagatotis la cinta i arribava fins on era ell… Al final, em van posar una cadireta al costat del seu llit. Aleshores ja estava tan malament que no me’n podia allunyar ni un minut. Em cridava constantment: «Liússia, on ets? Liússenka!». No deixava de cridar-me. A les altres cambres hiperbàriques on hi havia els nostres nois els cuidaven els soldats, perquè el cos sanitari s’havia negat a fer-ho sense la indumentària protectora adient. Els soldats en treien els orinals, fregaven el terra, canviaven els llençols… Ho feien tot. D’on havien sortit, aquells soldats? No ho vaig preguntar… Només existia ell… Ell… I cada dia sentia: «Ha mort, ha mort…». «En Tisxura ha mort.» «En Titenok ha mort.» «Ha mort…» Com un martell donant-me cops contra la templa…
Defecava entre vint-i-cinc i trenta vegades al dia. Amb sang i mucositat. La pell se li va començar a esquerdar a les mans, a les cames… Tot el cos se li va cobrir de furóncols. Quan movia el cap sobre el coixí hi quedaven flocs de cabells… I tot allò ho sentia tan meu, era tan estimat… Mirava de fer-hi broma: «Fins i tot és més còmode: no et caldrà una pinta per pentinar-te». Aviat els van rasurar a tots. Jo mateixa em vaig ocupar de tallar-li els cabells. Jo l’hi volia fer tot tota sola. Si ho hagués pogut resistir físicament, m’hauria quedat les vint-i-quatre hores del dia al seu costat. Em feia
pena perdre cada minut… Era un minut, i tot i això em dolia perdre’l…

El 26 d’abril del 1986 va explotar el reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil durant un simulacre per verificar-ne la seguretat. Svetlana Aleksiévitx ha recollit els testimonis de la gent que va viure la catàstrofe. De les primeres pàgines a les darreres, La pregària de Txernòbil porta el dramatisme de La fi de l’home roig a les seves cotes més elevades.

El llibre: Svetlana Aleksiévitx, La pregària de Txernòbil, Barcelona, Raig Verd Editorial, 2016

L’he ressenyat a: Genís Barnosell, “Les emocions del poble menut”, L’Avenç, 422, abril 2016, p.60-63, igual que Temps de segona mà. La fi de l’home roig

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s