La dubtosa rendibilitat del ferrocarril

ffcccatInsubstituïble en la seva anàlisi dels anys 1848-1935; incisiu en les seves anotacions dels períodes més recents i de l’actualitat.

El llibre de Pere Pascual és una anàlisi insubstituïble dels ferrocarrils catalans en el període 1848-1935 que culmina en una comparació internacional que conclou que tant el seu tràfic de passatgers com el de càrrega era “sensiblement superior al dels ferrocarrils del conjunt d’Espanya” i als italians i molt superior al d’altres països menys desenvolupats com Portugal. En canvi, era “inferior, en tots els paràmetres emprats, al dels països avançat i altament industrialitzats com el Regne Unit, Bèlgica o Alemanya”, i aquest desequilibri era encara superior pel que fa al tràfec de càrrega, mentre que el de passatgers podia comparar-se, en la seva densitat, al de França. Tot plegat, constitueix, doncs, un bon indicador del nivell d’industrialtizació relativa de l’economia catalana.

L’autor, al mateix temps, aprofita els seus amplis coneixements sobre el tema, per redactar un afegit que dóna una ullada als períodes més recents. La nacionalització del ferrrocarril i la creació de RENFE suposà un punt i apart definitiu en la història del ferrocarril català. Abans de la nacionalització, malgrat l’absorció de les línies catalanes per les empreses franco-espanyoles els comitès barcelonins d’aquestes empreses “tingueren una notable influència en la presa de decisions i en la gestió de les línies catalanes”. La creació de RENFE, en canvi, “comportà que s’implantés una gestió altament centralitzada de tota la xarxa ferroviària de via ampla de l’Estat” que arribaria fins a l’actualitat amb la construcció d’una xarxa d’AVE subordinada “a l’objectiu de caràcter polític de servir d’instrument per fer possible la subsistència d‘un Estat altament centralitzat”. Si els ferrocarrils catalans, malgrat que el seu major tràfic, foren incapaços de convertir-se en una empresa rendible, la xarxa radial espanyola, construïda a “base de subvencions estatals” “implicà la construcció d’un bon nombre de línies absolutament inviables i altament deficitàries”. No res de gaire diferent ha suposat actualment la construcció de l’AVE, que “amenaça en esdevenir un llast crònic sobre el pressupost de l’Estat i, per tant, sobre la capacitat adquisitiva del conjunt de la població espanyola”

El llibre: Pere Pascual, El ferrocarril a Catalunya (1848-1935), Vic, Eumo editorial, 2015 i 2016, 2 volums + DVD

La meva ressenya: “La dubtosa rendibilitat del ferrocarril”,  L’Avenç, 426, setembre de 2016

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s