La història de la Corona catalanoaragonesa segons David Abulafia

David Abulafia, nascut el 1949 a Twickenham, al comtat anglès de Middlesex, és un gran expert en història del Mediterrani i, especialment, en història de les penínsules italiana i ibèrica, i és, de fet, descendent d’una família de jueus sefardites. És professor d’Història del Mediterrani a la Cambridge University i Papathomas Professorial Fellow al Gonville & Caius College (un dels colleges antics de la mateixa Cambridge University). Ha investigat sobre Sicília i el sud italià a l’època medieval i renaixentista, les Illes Balears, l’emperador Frederic II Hohenstaufen, les relacions entre comerç i conquesta, l’Espanya dels reis catòlics, i sobre la projecció atlàntica dels regnes mediterranis. La seva obra El gran mar (publicada en anglès el 2011, traduïda al castellà el 2013 i ressenyada a l’Avenç al desembre d’aquell any) és una densa i brillant interpretació de la dinàmica del Mediterrani des dels temps antics a l’actualitat en la qual l’autor presta una notable atenció a l’expansió catalanoaragonesa medieval.

Un aspecte molt rellevant és la manera com permet apreciar plenament el caràcter internacional de la presència catalanoaragonesa en el Mediterrani. No és que aquest no es pugui apreciar en altres narracions, òbviament, però el fet de narrar extensivament la història de dos territoris com Nàpols i Sícilia -les dues Sicílies- tant en els períodes de dominació aragonesa com en els períodes que foren independents o que es trobaren sota altres hegemonies, permet una anàlisi amb detall dels diferents contendents, les raons i interessos de tots ells i, doncs, el caràcter sovint efímer d’aquestes sobiranies i com s’articulaven, i canviaven, les aliances al Mediterrani Occidental. No és possible d’entendre, en definitiva, l’actuació d’un dels actors en joc sense comprendre els altres.

El llibre d’Abulafia també permet observar com un especialista molt aliè als discursos polítics espanyols actuals observa el passat de la corona d’Aragó, ja que en els darrers temps la història de la Corona d’Aragó ha entrat de ple en el debat polític i la majoria de mitjans de comunicació espanyols han elaborat un discurs de correcció política que demonitza altres formes de referir-se a aquest passat com a pròpies del nacionalisme (o l’independentisme) català i tergiversadores de la “veritable” història, o sigui, la seva.

El llibre: David Abulafia, La guerra de los doscientos años. Aragón, Anjou y la lucha por el Mediterráneo, Barcelona, Pasado y Presente, 2017

La meva ressenya: Genís Barnosell, “El mèrit de la perspectiva”, L’Avenç, 437, setembre de 2017, p.56-58

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s