La Revolució Russa

Com assenyala Enzo Traverso, les interpretacions de la Revolució Russa s’han mogut entre dos grans models contraposats, entre la imatge emblemàtica de la utopia social d’un món millor i l’encarnació més acabada de les potencialtiats totalitàries de la modernitat, i d’una manera o d’una altra, el Partit Bolxevic era presentat com una força històrica demiúrgica que, per a bé o per a mal, dominava absolutament el paisatge explicatiu. Explicar l’experiència comunista ha de fugir, diu Traverso, d’aquesta dicotomia i assumir una gran complexitat.

Traverso assenyala que cal entendre la Revolució Russa com un procés amb arrels a les ideologies i pràctiques revolucionàries del segle XIX però reformulades des d’un punt de vista militar en el context de la Gran Guerra. El bolxevisme, assenyala, va crear un paradigma militar de la revolució que va ofegar molt aviat l’esperit autoemancipador de 1917 i que va eliminar qualsevol possibilitat de democràcia. L’estalinisme en seria el seu resultat, no pas inevitable ni com a contrarevolució, sinó com una nova “revolució des de dalt”, com una “barreja paradoxal de modernització i regressió social” amb “crims monstruosos” que no pot ser entesa només per les circumstàncies històriques de la guerra o per l’endarreriment social sinó com una evolució de les concepcions revolucionàries del bolxevisme que el van afavorir. I, tanmateix, el comunisme va atreure a milions de persones a tot el món, inspirant des dels processos de descolonització als comunisme socialdemòcrates de diversos països europeus, amb el resultat no pas d’un sol comunisme sinó d’un mosaic de comunismes.

El centenari de 1917 ha propiciat l’aparició de diversos llibres que busquen historiar des de diversos punts de vista aquest mosaic de comunismes, i en algun cas reflexionar sobre el futur del socialisme i la revolució. He ressenyat a L’Avenç els següents:

  • Juan Andrade, Fernando Hernández, eds. 1917. La Revolución rusa cien años después, Madrid, Akal, 2017
  • Fernando Díez, La imaginación socialista. El ciclo histórico de una tradición intelectual, Madrid, Siglo XXI, 2016
  • Neil Faulkner, La Revolución Rusa. Una historia del pueblo, Barcelona, Pasado & Presente, 2017
  • Josep Puigsech, La Revolució Russa i Catalunya, Vic, Eumo, 2017
  • John Reed, Deu dies que trasbalsaren el món, Barcelona, Edicions de 1984, 2017
  • Eduard riu-Barrera, ed., Viatge a la Rússia soviètica. Visions catalanes de l’URSS (1920-1941), Barcelona, L’Avenç, 2017
  • Francisco Veiga, Pablo Martín, Juan Sánchez Monroe, Entre dos octubres. Revoluciones y contrarrevoluciones en Rusia (1905-1917) y guerra civil en Eurasia, Madrid, Alianza Editorial, 2017

La meva ressenya: Genís Barnosell, “La revolució, cent anys després”, L’Avenç, 438, octubre 2017, p.50-54

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada ha esta publicada en Bloc. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s