Què és la història? (2) Els textos i la batalla pel significat

Una conseqüència del debat postmodernista esmentat en la publicació anterior és la creixent centralitat dels textos en l’anàlisi històrica. Aquesta centralitat en la historiografia es pot argumentar des de diversos punts de vista:

  1. La importància evident dels textos (i d’altres codis humans) com a font d’informació històrica. Si bé és cert que els textos es poden complementar amb altres fonts d’informació, com l’arqueologia, la seva manca (o la incapacitat de desxifrar els codis humans vigents) proporciona molts maldecaps a la historiografia, com és evident, per exemple, en els intents d’interpretar les pintures prehistòriques.
  2. La centralitat dels textos en la història és comparable amb la seva centralitat en el present: els textos són fonamentals per a difondre idees, registrar els fets i interpretar-los, transmetre coneixement, etc.
  3. I finalment, i molt rellevant, la creixent centralitat dels textos ha vingut donada pel pas d’una concepció que podríem anomenar ingènua del llenguatge (el llenguatge com a reflex de la realitat) a una concepció més complexa: el llenguatge com una eina per modelar la realitat (i per alguns com un sistema autoreferenciat, sense cap connexió amb la “realitat”).

Podem començar per explicar que qualsevol text té significats diversos, fins i tot molts significats diversos. Això, pel simple fet que alguns textos són molt llargs i es poden posar èmfasis diversos, que les paraules sovint són polisèmiques, que a vegades no diuen gaire res per fer content a tothom. L’existència de significats diversos per a un mateix text o per a una col·lecció de textos mena, per a aquells textos que són rellevants per a una comunitat -ja siguin polítics, religiosos, o el que sigui-, a l’existència del que podem anomenar una lluita pel significat. Aquesta lluita sol tenir sovint dos aspectes.

  1. L’un és l’establiment d’un cànon de textos, una selecció i jerarquització d’aquells que són “autèntics”, “originals”, “representatius” o simplement “importants”, i aquells que no.
  2. L’altre és la fixació d’un sol significat de cada text (o d’un text en concret com ara una Constitució), un significat que es considerarà “veritable” i que farà taula rasa del context històric en què va néixer (i, doncs, els seus condicionants de tota mena), de les seves vacil·lacions, dubtes, polisèmies i compromisos.

Una tasca com aquesta la sol dur a terme alguna mena d’elit -econòmica, més sovint sacerdotal o jurídica- i implica, és clar, l’existència d’un poder -del tipus que sigui- capaç d’imposar aquest nou significat i de reprimir -per la via de la ignorància, la presó, la crema o el que sigui- als portadors de significats diferents.

Una vegada el nou significat s’ha imposat, implica una manera de pensar i, sovint fins i tot un establiment d’allò del que és pensable i del que no ho és, del que es pot discutir i del que no -el límit, al capdavall, del sentit comú. Implica el que s’ha anomenat un discurs (o discurs hegemònic o metanarrativa, o com es vulgui), encara que, òbviament, aquest hem esquematitzat de manera molt simple el procés de constitució d’un discurs d’aquest tipus, que parteix sempre, de discursos ja existents.

Fer història, doncs, i potser fer política també, implica necessàriament la historització d’aquests discursos hegemònics, la reconstrucció de la seva conformació com a tals, la recuperació de les seves polisèmies i els seus compromisos. I introduir a la història del Batxillerat uns mínims d’història dels grans textos econòmics, polítics o religiosos per veure com han impregnat les nostres pròpies interpretacions de la realitat, sembla una tasca irrenunciable.

La Bíblia és un exemple clàssic d’establiment d’un cànon i de fixació d’un significat unívoc a partir d’una gran complexitat de textos. Però el descrit aquí és aplicable a tota mena de textos polítics, econòmics, religiosos, … presents o passats.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s