¿Qué “Modelo Barcelona”?

He reseñado en la revista Barcelona Metròpolis el reciente libro de Alessandro Scarnato, Barcelona supermodelo. La complejidad de una transformación social y urbana (1979-2011).

Continua llegint

Publicat dins de Barcelona Metròpolis | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Quin “Model Barcelona”?

He ressenyat a Barcelona Metròpolis, el recent llibre d’Alessandro Scarnato, Barcelona supermodelo. La complejidad de una transformación social y urbana (1979-2011).

Continua llegint

Publicat dins de Barcelona Metròpolis | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Nacionalisme espanyol i catalanitat (1789-1859), de Joan Lluís Marfany

El número 433 de L’Avenç commemora els 40 anys de la revista i ho fa revisant el tema de les relacions entre Catalunya i Espanya, amb textos d’Andreu Domingo, Carles Boix, Xosé M. Núñez Seixas i Andrew Dowling, a més d’una entrevista amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. És un bon número, per tant, per acompanyar-lo de la ressenya del darrer llibre de Joan Lluís Marfany, Nacionalisme espanyol i catalanitat (1789-1859). Un llibre que s’ha publicitat amb un eslògan francament enganyós (“un assaig que demostra com el nacionalisme espanyol va ser un invent català” -diu la mateixa editorial!), i en què l’autor reprèn les seves investigacions (encertades) sobre diglòssia i renaixença, afegeix pàgines molt interessants sobre els vectors de difusió del nacionalisme espanyol a Catalunya, i que alhora presenta algunes febleses remarcables.

El llibre: Joan Lluís Marfany, Nacionalisme espanyol i catalanitat (1789-1859), Barcelona, Ed.62, 2017

La meva ressenya: Genís Barnosell, “Nacionalisme endogen, regionalisme subsidiari”, L’Avenç, 433, abril de 2017

 

Publicat dins de L'AVENÇ | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La desigualtat inherent al capitalisme

lavencmarcluchapordesigualdadA L’Avenç del mes de març publico la ressenya de Gonzalo Pontón, La lucha por la desigualdad. Una historia del mundo occidental en el siglo XVIII, Barcelona, Pasado y Presente, 2016.

La ingent relectura d’historiografia portada a terme no pretén estrictament fer un manual o una revisió del segle XVIII sinó fer, també, la crítica del capitalisme en els seus orígens. Per això el llibre arrenca amb una contundent visió pessimista del desenvolupament econòmic modern, que enllaça amb textos com el citat de Fontana, i, al capdavall, amb la visió pessimista de la industrialització britànica. Començant pels efectes de la crisi actual, Pontón afirma que “la desigualdad ha formado parte integral del proyecto social del capitalismo desde sus inicios (…) Desde los albores de la industrialización hasta finales del siglo XIX o, quizá, hasta la primera guerra mundial, no se produjo ninguna disminución estructural de la desigualdad”. El “crash de 1929 volvió a elevar a las nubes a la desigualdad”, que només es va veure matisada durant els “anys daurats”, per incrementar-se una altra vegada a partir de la crisi de 1972, fins a l’actualitat, quan “la cuestión de la desigualdad entre los seres humanos se ha vuelto tan visible, tan escandalosa”, que fins i tot els líders del capitalisme l’han denunciat, temerosos que posi en qüestió el mateix funcionament del sistema (p.16-17) -en aquesta dinàmica, continua, la desigualtat només ha disminuït quan la força dels moviments socials se li ha oposat. L’objectiu del llibre, doncs, és entendre les arrels de la desigualtat actual, des de la perspectiva de l’assaig històric, dirigit a un públic culte sense les limitacions dels textos més acadèmics i amb “una veta irónica (en alguna ocasión cáustica) que me es imposible reprimir” (p.25).

La meva ressenya: Genís Barnosell, “La desigualtat inherent al capitalisme”, L’Avenç, 432, març de 2017

Publicat dins de Bloc | Etiquetat com a | Deixa un comentari